Pell de seda

Imatge

ull | 11 Maig, 2008 12:04

Tinc davant meu la seva foto i no sabria per on començar a descriure-la, té uns blancs molt cremosos i els roses lleugerament pujats, ella està despullada, bellíssima per la seva actitud com d'absència i abandó, el braç aferrat a la cara i el perfil del seu rostre sobre la pell clara. El que més tendresa em produïa era el seu coll de nena i els llavis entreoberts que li donaven un aire d'ingenuïtat molt eròtica. Els pits semblen pintats, com si no fossin reals tan difuminats i el blanc encès de la carn, amb uns mugrons suaus que quasi tenen un to tan clar com els llençols, tota la imatge desprèn una mena de lluminositat difícil d'explicar per què la llum no era gaire bona. Curiosament i en contra del que havia pensat el més perturbador no era la nuesa dels seus pits sinó aquest aire d'indefensió dormida que tenia tota ella, aquest blanc que donava tantes ganes d'acariciar.